Canço de matinada

  RE
Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d´un campanar.
  SOL                 RE
Un cop de llum i el crit  d´una garsa
  MI                      LA              
que ha despertat amb fam i busca per
  RE
entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap.
  SOL                 RE
O potser el gall que dins la cort canta.
  MI                   LA                   
La nit és morta, i ja es fa clar,
 SOL               RE
la nit és morta, i ja es fa clar.

  RE                 SOL
Mentre jo canto, de matinada,
  LA                RE
la vila és adormida encara.

S´han despertat mullades les fulles del camp d´alfals veí.
S´espolsen l´aigua de la rosada mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfi fins que les tallin d´un cop de falç.
Alcen la testa mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha,
per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.

I amb el sarró i la bóta a l´esquena, i amb un bastó a la mà,
se´n va el pastor i el seu gos d´atura, se´n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar.
Surt amb l´aurora, cal sortit d´hora:
el camí que han de fer és molt llarg.
el camí que han de fer és molt llarg.

Cap a vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple

de roig tomàquet i de verdures collides del seu hort.
La mula sua i el carro crida i l´home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva d´un llit d´alzines, enlluernant
a les velletes, que pansidetes,
cap a l´església van caminant,
cap a l´església van caminant.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.