El teu angel de la guarda

Em            D
com el vell faroner
                              Em
que amb llanterna de foc, contra el vent,
D                       Em
escombra la mar negra encenent
              Am
les nits sense lluna,
C                Am
advertint els vaixells
               Em
del perill dels esculls esmolats
                        F#m
Que els aguaiten traidors, amagats,
C               B
emboscats en l´escuma.
Em              D
Com el vell faroner
 E                   Am
que amb llanterna de foc, contra el vent,
D                      G
escombra la mar negra encenent
C               B7
les nits sense lluna,
B               Em
jo tinc encès un far
Bm                            Em
per dur-te estàlvia on trobis empar,
Bm                    Em
perquè se t´empassi la mar
Bm       D          Em
i et respectin les ones.
Am    C    Am           Bm     Em
No fos cas que la mar li fes basarda
Bm   G    B  D       Em
al teu àngel de la guarda.



Com el guardabarrera
del pas a nivell que, gelós,
espera el tren que passa veloç
aixecant polseguera
i brandant el fanal
agraeix el xiulet de l´amic
que per camins de ferro i de nit
fuig sense mirar enrere.

Com el guardabarrera
del pas a nivell que, gelós,
espera el tren que passa veloç
aixecant polseguera,

vigilo amb zel d´amant
que res no aturi el teu camí franc
i arribis sense cap entrebanc
on la vida t´espera.

No fos cas que el camí li fes basarda
al teu àngel de la guarda.

Com el sereno que
carregat amb un manat de claus
vetllava pel silenci i la pau
del barri que dormia
i cuitós feia cap,
colpejant la llanceta, al reclam
del veí que picava de mans,
a obrir laporteria.

Com el sereno que
carregat amb un manat de claus
vetllava pel silenci i la pau
del barri que dormia,

pensa que sempre hi sóc.
A tota hora i en quaselvol lloc.
Només crida´m i ho deixaré tot
per fer-te companyia.

No fos cas que la nit li fes basarda
al teu àngel de la guarda.