Menuda

MENUDA

Sol   320003
La   X02220
Lam7   X02010
Re7   XX0212
Si7   X21202
Mim   022000
Sol7   320001
Do   X32010
Mi/Re   XX0000
Sol/Do   320013
Sol7M   XX0002
Si7/4   X24252
Re7/9   XX0210


INTRODUCCIÓN:
Da cinco golpes sobre el acorde Sol, luego uno sobre el Mim menor,
luego toca la 4ta. cuerda al aire (Re)… y empieza todo de nuevo;
así varias veces.

- 3 ------- 3 --- 3 --- 3 --- 3 --- 0 ---------
- 0 ------- 0 --- 0 --- 0 --- 0 --- 0 ---------
- 0 ------- 0 --- 0 --- 0 --- 0 --- 0 ---------
- 0 ------- 0 --- 0 --- 0 --- 0 --- 2 --- 0 ---
- 2 ------- 2 --- 2 --- 2 --- 2 --- 2 ---------
- 3 ------- 3 --- 3 --- 3 --- 3 --- 0 ---------


SOL                           LA
Pensa en mi, menuda, pensa en mi
           LAm7                   RE7
quan les bruixes t´esgarrapin de matí.
       SOL  SI7        MIm      SOL7
No et faré més tebi el fred
        DO              RE7
ni més dolç el cafè amb llet
             SOL    DO
però pensa en mi,
               SOL
menuda, pensa en mi.

         SI7                   MIm     MIm/RE
Pensa en mi quan no t´arribi el sou
      DO                RE7              SOL      SOL/DO
o quan t´arrambin en el metro a quarts de nou.
    SOL  LA
I porta´m brodat a la teva brusa
   LAm7                SOL
o pintat en el teu somriure vermell.

SOL     LA                     LAm7
Gronxa´m de les teves arracades.

Volta´m amb els teus anells
SOL7                DO   LAm7   SI7/4    SI7
i deixa´m venir amb tu, deixa´m venir.
MIm              DO    LAm7    RE7/9    RE7
Deixa´m anar on vas, deixa-m´hi anar,
SOL7           LAm7   SI7    SOL
menuda, entre goig i pena
                   SOL
abraçat contra el poema
         RE7      SOL
que llegeixes d´amagat.



Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l´hora i obris les finestres
del despatx i t´espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells;
et diu al cor que l´ocell engabiat, mor.
Ells em duen a les plomes somnis
i batecs quan colpegen els meus vidres
els seus becs i em conten la història blanca
i menuda que entre quatre parets es marceix.
Piulen que es mor la primavera
quan no pot anar a passeig.
Deixa´m venir amb tu, deixa´m venir.
Deixa´m anar on vas, deixa-m´hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara el camí
dels teus ocells per a volar-lo tu
i jo amb ells.