I si canto trist

LAm             MIm                   LAm
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
                  MIm                    LAm
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
                    MIm
que m´agrada els somrís
                    LAm
d´un infant vora el mar
                       SOL                   RE
i els seus ulls com un ram d´il.lusions esclatant.

     LAm
I si canto trist
     SOL     MIm
és perquè no puc
    RE
esborrar la por
           LAm    MI  LAm
dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a record;
que m´agrada el batec d´aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l´han condemnat.

I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d´ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat
tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m´estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.

I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.