Falsos i absurds

Dedicada a la gent que la ha demanat,
es una canço bastant facil i molt repetitiva. Saluts!

Copo 3 traste pel mateix to que la original

Em
Dóna comba bomba
                 Am
quan ix als diaris
Em                           D
notícia  i primícia són sinònims rei
Bm
heu aconseguit sense massa esforç
Em
enganyar a molta gent
Am                  Bm                  Em
furgaré on no toca i no aniré l’infern.

Em
Dóna comba bomba
                  Am
quan ix a la tele
Em                                     D
notícia i escàndol esdevenen dogma, rei.
Bm
El perquè es confon
                        Em
i la balança cau perquè no suporta el pes.
Am                   Bm                  Em
Furgaré on no toca i no aniré a l’infern

(acordió solo) C, G, Bm, Em x2

Em
Riures de la realitat
Am
i contar-la fent com fan.
Em
Blanc o negre, roig o verd
D
que plore la veritat
Bm
i ara endevina:
Em
Qui és eixe que amagava
bragues als calaixos?
Am            Bm            Em
Què trista pot ser la glòria!

C
No els preocupa l’equilibri
són els amos del trapezi
G
són capaços de fer-nos creure
Bm
Falsos i absurds,
Em
Callen els muts.
C
No els preocupa l’equilibri
són els amos del trapezi
G
són capaços de fer-nos creure
Bm
Falsos i absurds,
Em
Llei de l’embut

(acordió solo) C, G, Bm, Em x2

C
amagueu-se venen dispostos
G
les riallades son massa fortes
Bm
el ridícul una ganyota
                Em
que ells la fan molt bé

C
Y sigue siendo necesaria la respuesta colectiva,
G
entre valles de lamentos y montañas malheridas,
Bm
no apagarà nuestra llama ese viento,
Em
Aunque nos falte el aliento y no cierre la
herida,
C
y hay una gossa que ladra rabiosa y que ruge
G
grandiosa una revolución,
Bm
no nos afecta tu veneno, que no, y tus jaulas
Em
sirven de poco si nos queda el habla,

C                                       G
Que la tele és un circ i el món una estratègia

Solo el tablero de la guerra
Bm                                         Em
Confonen les paraules i amaguen l’evidència.

Hay tanta cabecita enferma
C                                    G
tiembla, que empuñaremos de nuevo las piedras,
                           Bm
retumbaremos por toda la tierra,

nuevas raíces despiertan

(repetint els mateixos acords fins al final)


Sigue siendo necesaria la respuesta colectiva,
la conexión Pego-Gandia siempre fuerte,
la llama siempre viva,
escúchalo, Jaume subelo
ponlo i arriba.

No els preocupa l’equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
Falsos i absurds,
Callen els muts.
No els preocupa l’equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
Falsos i absurds,
Llei de l’embut