Només en tu (sólo en ti) (Acordes)

(con flavio rodríguez)

[INTRO-CHORUS]
Am    C                         G
   LA MEL DE TES PARAULES M’ENVERINA
   F                         Am
EM CORRE POR LA SANG I EM PROVOCA
   C                             G
JO JA NO PUC PENSAR EN UNA ALTRA COSA
Fmaj7    Am
NOMÉS EN TU

Am  C  G  F (x2)

Am          C
  Et negaré  la condició
G             F
 Que siguis part d’aquesta inspiració.
Am            C
  Vull Amajar  Abm vanitat
G              F
 Que siguis la   meva debilitat.
Am           C
  Vull fugir   de l’ansietat
G          F
 Que em provoca la soledat
Am                C
  que vaig nodrir   amb el temor
G     F                         Am
 de deixar que m’atrapi el teu so.

[PRE-CHORUS]
Am                     C                 G
  Pot ser que tant d’amor no suporti l’espera
    F
Les hores no s’aturaran.
Am                  C                       G
  ¿Pot la por arrosegar-me a una trista condemna
   F
si jo tan sols desitjo cridar?


[CHORUS]

Am    C                         G
   LA MEL DE TES PARAULES M’ENVERINA
   F                         Am
EM CORRE POR LA SANG I EM PROVOCA
   C                             G
JO JA NO PUC PENSAR EN UNA ALTRA COSA
Fmaj7    Am
NOMÉS EN TU
     C                              G
QUAN TOQUES EL MEU COS, FAS QUE M’A-NIMI
   F                                 Am
Y AIXÒ ÉS UN DESL MOTIUS PERQUÈ T’ES-TIMI
   C                             G
JO JA NO PUC PENSAR EN UNA ALTRA COSA...

Am      C             G
   A on vaig? No ho sé
   F
Em costa molt poder saber ...
Am     C           G
   No trobo les paraules que
    F
m’a-rrenquin de la teva pell.
Am                     C
  Jo pretenc d’escapar   d’aquesta realitat
G              F
 que s’imposa cada dia més i més.
Am               C                     G
  La inseguretat   que no m’ha deixat
            F
  M’ofega i em tortura en excés.

[PRE-CHORUS]
[CHORUS]

Fmaj7    Dm7  Em7  Am7
Només en tu...

Dm7 Em7  Fmaj7 Gsus4

[BREAK-VER PRE-CHORUS]

Pot ser que tant d’amor no suporti l’espera
-Les hores mai s’aturaran.
Si no puc al final traspassar la frontera,
el pànic em condemnarà.

[CHORUS]