Somiatruites

En todos los acordes de la intro y estrofa (G,Em,C)

mantener apretada la segunda cuerda en el tercer traste (Re)



Intro

     (x2)





Hi ha un escola perduda allà al mig del Montseny,



on només hi estudien els nens...

                                       

On només hi estudien els nens que somien en truites,



és l´escola dels somiatruites...



És l´escola dels somiatruites...

                                       

On només hi estudien els nens que somien en truites.







I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales



i a mitjanit despegava i volava i volava i volava.



I la Lídia que somiava que el seu nòvio era un llop

                                                

i es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena



Així... Com feien? Era:



        

Au au au auu...

       

Au au au auu...

(x2)





I la Fina que somiava que respirava sota de l´aigua



I mai s´ofegava i es feia unes arracades amb perles marines



Ah! I a més i a més era íntima dels dofins i els taurons i



les gambes.



I la Marta que somiava que la terra era quadrada



i se n´anava a passar les vacances a una altra galàxia.



I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei



d´Espanya.







I el Gerard que somiava que era un gat



que somiava que era en Gerard que somiava.



I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava,



i la Roser que somiava que la mare mai la renyava,



i la Cristina que se n´anava xino-xano a la Xina

                      

i parlava xinès de la Xina:



                 

Xino xao xao xao ping xano xino xino xano...

                

Xino xao xao xao ping xano xino xino xano...

(x2)





I l´Albert que somiava i somiava i somiava i somiava i somiava,



i de tant que somiava mai es despertava



i a l´escola és clar mai s´hi presentava,



però la mestra mai li posava una falta i sempre



l´aprovava.



I és que l´Albert estudiar no estudiava,



però somiar carai si somiava.



Carai quina senyoreta que simpàtica que era



que somiava que era una marreca



i cantava com una gitaneta a les nits de lluna :



                  

lailo lailolailololai... ole olele...

                 

lailo lailolailololai... ole olele...

(x2)





Hi ha un escola perduda allà al mig del Montseny,



on només hi estudien els nens...

                                       

On només hi estudien els nens que somien en truites.





I el Ramon que somiava coses tan estranyes



que és impossible explicar-les.



I en fi sobre les coses que somiava la Laura



és millor no saber-les.



I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,



ni classes,ni reixes, ni mestres, ni tonteries d´aquestes,



només finestres obertes per on feien carreres



els somnis dels nens i les nenes,



i mentrestant la Fina nedava amb sirenes



           

Glu glu glu glu…….

          

Glu glu glu glu…….

(x2)