Icebergs i guéisers
Antonia Font
Letra

                              

Jo l´enyor com segles de glaceres solitàries

                     

davallant mil.límetres cap as oceans (icebergs),

                                        

molt abans que habitassin sa Terra es éssers humans,

                                           

no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs).

                                               

Jo l´enyor com el Titànic, com si m´haguessin tallat es collons,

                             

mil elefants en estampida que se m´enduen sa vida.



              

Som davant ses portes de l´infern,

                           

m´és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca,

                                           

som a ses portes de l´infern per tu i tenc plans de futur.



                             

Jo l´enyor com segles de glaceres solitàries

                     

davallant mil.limetres cap as oceans (géisers),

                           

un piano caient de s´Empire State (building),

                              

era tonta i rosseta, segons s´al.lot, sa jugueta.



              

Som davant ses portes de l´infern,

                      

plataformes de petroli amb diàmetres enormes,

                                           

Som a ses portes de l´infern per tu i tenc plans de futur.



              

Som davant ses portes de l´infern,

                      

rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres,

                                                 

som a ses portes de l´infern per tu i tenc plans de futur.