El Llimoner

         

Veu de mar,

         

grans d’arròs.

          

L’arbre cau,

         

talla comunicacions.





Vols d’ocell,

sobre el llit.

Massa vent,

pastilles per anar a dormir.





Quan la llum del meu carrer

                             

il·lumina el llimoner,



les paraules àcides

                              

fan històries ràpides.





Foc al bosc,

nius de te.

Capitans

abandonant el seu vaixell.



Quan la carta arribi a port,

quan algú l’envia al mateix lloc,

les estones plàcides

semblen hores mínimes.



Quan la llum del meu carrer

il·lumina el llimoner,

les paraules àcides

fan històries ràpides.



            

Al bell mig de la tempesta,

        

tothom vestit de festa

                         

i amb el somriure de mudar.

         

Les ulleres entelades

       

no deixen veure fades,

                           

ni el caminet arran de mar.



Quan la llum del meu carrer

il·lumina el llimoner,

les paraules àcides

fan històries ràpides.



Quan la carta arribi a port,

quan algú l’envia al mateix lloc,

les estones plàcides

semblen hores mínimes.