Des de la finestra d´aquest vagó que m´acull
veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull.
Són muntanyes de sucre el que em queda en el record;
espero que siguis feliç, que et vagi bé, que ho tinguis tot.
Baixant per Santa Clara he trobat a faltar els teus ulls,
i tot el que m´explicaven de la vida, de reüll.
Però no canvio de trinxera, és més, viure per mil quimeres,
com un final de Jeunet; vull ser la mà dels qui t´esperen.
Jo també cremo la meva nau,
avui no marxo;
aquí em planto.
Jo també cremo la meva nau,
aquí em quedo,
aquí em planto.
Des de la finestra d´aquest vagó que m´acull
veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull.
Són muntanyes de sucre el que em queda en el record;
espero que siguis feliç, que et vagi bé, que ho tinguis tot.
Baixant per Santa Clara he trobat a faltar els teus ulls,
i tot el que m´explicaven de la vida, de reüll.
Però no canvio de trinxera, és més, viure per mil quimeres,
com un final de Jeunet; vull ser la mà dels qui t´esperen.
Jo també cremo la meva nau,
avui no marxo;
aquí em planto.
Jo també cremo la meva nau,
aquí em quedo,
aquí em planto.
I quan desarmis la derrota, sedueix, Rosa de Foc,
encomana´m l´abraçada, banderes negres i a l´amor!
I quan les ics del calendari arribin també al trenta-u,
ja saps que a prop de l´Onyar hi haurà muralles, però no murs.
Jo també cremo la meva nau,
avui no marxo;
aquí em planto.
Jo també cremo la meva nau,
aquí em quedo,
aquí em planto.
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más