Tu, jeunet i els trens que no hem perdut

                                                   

Des de la finestra d´aquest vagó que m´acull

                                                     

veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull.

                                                   

 Són muntanyes de sucre el que em queda en el record;

                                                     

espero que siguis feliç, que et vagi bé, que ho tinguis tot.



                                        

Baixant per Santa Clara he trobat a faltar els teus ulls,

                                     

i tot el que m´explicaven de la vida, de reüll.

                                                        

Però no canvio de trinxera, és més, viure per mil quimeres,

                                                

com un final de Jeunet; vull ser la mà dels qui t´esperen.



                                 

Jo també cremo la meva nau,

                      

avui no marxo;

             

 aquí em planto.





                                 

Jo també cremo la meva nau,

                      

aquí em quedo,

             

aquí em planto.

                                  

Des de la finestra d´aquest vagó que m´acull

                                                     

veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull.

                                                   

 Són muntanyes de sucre el que em queda en el record;

                                                     

espero que siguis feliç, que et vagi bé, que ho tinguis tot.



                                        

Baixant per Santa Clara he trobat a faltar els teus ulls,

                                     

i tot el que m´explicaven de la vida, de reüll.

                                                        

Però no canvio de trinxera, és més, viure per mil quimeres,

                                                

com un final de Jeunet; vull ser la mà dels qui t´esperen.



                                 

Jo també cremo la meva nau,

                      

avui no marxo;

             

 aquí em planto.





                                 

Jo també cremo la meva nau,

                      

aquí em quedo,

             

aquí em planto.



                                              

I quan desarmis la derrota, sedueix, Rosa de Foc,

                                          

 encomana´m l´abraçada, banderes negres i a l´amor!

                                                 

I quan les ics del calendari arribin també al trenta-u,

                                                        

ja saps que a prop de l´Onyar hi haurà muralles, però no murs.



                                 

Jo també cremo la meva nau,

                      

avui no marxo;

             

 aquí em planto.





                                 

Jo també cremo la meva nau,

                      

aquí em quedo,

             

aquí em planto.