Mai Més

                     

La terra plora al seu costat,

                  

Perquè un ocell ens ha deixat,

                

ell de casa va marxar,

          

i sol va intentar tornar.



---



                        

Des d’aquella freda i fosca nit,

                   

La teua mort no tindrà oblit,

                  

has deixat de fer el niu,

                  

el teu record és col.lectiu,

                   

i no m’importa si la mort,

           

es presenta a ma casa,

                           

doncs sense ell la vida ja no té sentit,

                                 

i no m’importa haver de repetir-ho altra vegada,

                            

totes les nits somie amb el seu destí,

                    

un futur ja s’ha trencat,

                 

a mans de la velocitat,

                  

el seu futur no arribarà,

         

l’ocell mai més tornarà,

                  

i no m’importa si la mort,

           

es presenta a ma casa,

                           

doncs sense ell la vida ja no té sentit,

                                 

i no m’importa haver de repetir-ho altra vegada,

                            

totes les nits somie amb el seu destí.

¡¡*¡¡

________________________________________________________________