Letra
Ver letra con acordes
No em parleu d una tristesa,
la vinguda de l hivern,
creieu que és el final
quan res no pot esboirar
ni els somnis que heu somiat,
ni una esperança oblidada,
i em dieu que voleu restar amb mi
que voleu ser els meus amics
i us pregunteu: on anem,
on hi ha un vers, una raó?
I no podeu acceptar
que és temps de recomençar,
de ser tan clars com els infants,
d estimar-nos, perquè no som uns estranys.
Jo tinc les flors i els infants
per germanes i germans,
el seu somriure ample i sincer
alegra un dia plujós.
Com la música suau
d una tarda vora el mar,
son promeses d un futur
que esdevindran realitat.
Quan s enfonsen les ciutats
i hem desertat de ser lliures,
el sol es pon aviat
i sents fred i et sents cansat.
Està escrit en els deserts
i en el cor de tots els homes,
en les mans i els pensaments
dels qui es fan com els infants.
Només els qui es fan com ells
podran retrobar la llibertat.