No em dóna la gana
Gertrudis
Letra

    

(Oh, oh)

   

(Oh, oh)



                     

Vivíem en un món perfecte

                      

mai et trobava cap defecte

                     

tu em demanaves un moment

                      

i jo encara que impacient

                   

et regalava tot el temps



                    

Vivíem en un món confós 

                         

on tot sol brindava pels dos.

                   

Vas venir quan vas voler,

vas marxar quan vas poder,

                   

vas marejar-me per no res  



                             G 

I encara que et creus amb el dret, 

                       

et creus les teves mentides.

                      

Quan tot semblava veritat

                              

estava tenyit de promeses maleïdes

 

                             G 

I encara que et creus amb el dret, 

                

d’alimentar poesies

                       

I a mi em visita una espurna brillant de nit 

                   

Amb aires de rebel·lia

 

                  

Que no em dóna la gana (oh)

                 

De mirar-te a la cara (oh)

                  

Ni de dir-te que encara et trobo a faltar 

                  

i que no et puc oblidar 

 

                  

Que no em dóna la gana (oh)

                 

De mirar-te a la cara (oh)

                  

Ni de dir-te que encara et trobo a faltar 

                    

i que no et puc perdonar 

 

                        

Vaig ofegar aquella innocència 

                     

Somiava nits a fons perdut 

                         

no és que pensés una venjança

                         

però l’amor és com la dansa

                  

que trepitja els peus del ruc

 

                       

I encara crec que tinc dret 

                    

d’arrossegar les ferides

                 

m’has abandonat tu i encara vols

                   

una resposta sense ira

 

                       

I encara crec que tinc dret 

                  

A curar-me les ferides 

                       

I a mi em visita una espurna brillant de nit 

                   

Amb aires de rebel·lia



                  

Que no em dóna la gana (oh)

                 

De mirar-te a la cara (oh)

                   

Ni de dir-te que encara et trobo a faltar 

                  

i que no et puc oblidar 

 

                  

Que no em dóna la gana (oh)

                 

De mirar-te a la cara (oh)

                   

Ni de dir-te que encara et trobo a faltar 

                    

i que no et puc perdonar 



    

(Oh, oh)

I dir-te que encara avui trobo a faltar

    

(Oh, oh)

La nit amb tu que mai tornarà

    

(Oh, oh)

I dir-te que encara avui trobo a faltar

    

(Oh, oh)

La nit amb tu que mai tornarà



    

(Oh, oh)

    

(Oh, oh)





Què va passa aquella nit 

                     

Quan tot es va destruir

Què va passar aquell matí

                          

Quan tot el que érem va fugir

On va quedar el món perfecte



On va quedar el món perfecte





Què va passa aquella nit 

                     

Quan tot es va destruir

Què va passar aquell matí

                          

Quan tot el que érem va fugir

On va quedar el món perfecte





On va quedar el món perfecte

 

                  

Que no em dóna la gana (oh)

                 

De mirar-te a la cara (oh)

                   

Ni de dir-te que encara et trobo a faltar 

                   

i que no et puc oblidar 

 

                  

Que no em dóna la gana (oh)

                 

De mirar-te a la cara (oh)

                   

Ni de dir-te que encara et trobo a faltar 

                    

i que no et puc perdonar 



    

(Oh, oh)

I dir-te que encara avui trobo a faltar

    

(Oh, oh)

La nit amb tu que mai tornarà

    

(Oh, oh)

I dir-te que encara avui trobo a faltar

    

(Oh, oh)

La nit amb tu que mai tornarà