Ses teues mans me donen gust
petites dosis de relax
tens un somriure maliciós
i una cada que vull pintar
dins d aquest racó incendiat
totes ses veus i ses renous
se van perdent pes ponts
i tots es balcons des riu
s aigua, s aire i es sons.
Ja ho tenc clar:
taques de mel i miques de pa.
Veus com es mou l Univers
dins sa tassa de cafè,
veus arbres a mils, fulles a milions
dins d aquest camp descomunal.
Sa meua pell respon molt bé
a sa teua veu molt suau i greu
aquest camí no s acaba mai
no t aturis de rallar.
Me desfaré a trossos pe
i me n aniré volant
per sa vorera de la mar,
allà baix hi ha color
i es camins no arriben mai.
No és es vent que em fa volar,
és sa velocitat des teu mirar.
Veus com es mou l Univers
dins sa tassa de cafè,
carregat fins dalt, cansats de sentir
sa mateixa cançó d ahir.
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más