Els vels amants
Joan Manuel Serrat
Letra

Sol  320003

Re  XX0232

Si7  X21202

Mim  022000

La  X02220

La7  X02020

Re7  XX0212



En realidad el Sol que se usa en la versión original es (X-10-9-7-8-7).





Els seus cabells el temps ha tornat blancs.

                                 

Les seves mans, nervioses i arrugades.

                                      

Els seus cabells el temps ha tornat blancs

                            

i un xic més trista la seva mirada.



S´estimen com jo voldria ser estimat

(si els costums que segueixo ho permeten),

s´estimen com jo voldria ser estimat

quan la esperança comenci a estar seca.



                

I s´agafen les mans

             

els vells amants.



I recorden, com ahir,

              

les flors que van collir.

                

I s´agafen les mans

             

els vells amants.

                     

Es miren i ho saben tot,

                   

no els cal dir res, cap mot.



On els vells viuen es va aturar el temps

amb el retrat que a la pared penja.

On els vells viuen es va aturar el temps

després que es varem casar aquell diumenge.



La ràdio antiga i el rellotge gran

i el cobretaula carregat de randes.

La ràdio antiga i el rellotge gran

que encara sona d´hora en hora amb mandra.



I s´agafen les mans

els vells amants.

I es bressolen cada nit

com dos infants pe.

I s´agafen les mans

els vells amants.

I es pregunten: «Estàs bé?

Avui no et fa mal res...?»



I per Sant Jordi ell li compra una rosa

embolicada amb paper de plata.

I per Sant Jordi ell li compra una rosa

mai no ha oblidat aquesta data...



I pels carrers s´han perdut els amants.

No tenen por, no tenen pressa.

I pels carrers s´han perdut els amants

amb una flor i la seva tendressa...