Letra
Ver letra con acordes
Sol 320003
Re XX0232
Si7 X21202
Mim 022000
La X02220
La7 X02020
Re7 XX0212
En realidad el Sol que se usa en la versión original es (X-10-9-7-8-7).
Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat blancs
i un xic més trista la seva mirada.
S´estimen com jo voldria ser estimat
(si els costums que segueixo ho permeten),
s´estimen com jo voldria ser estimat
quan la esperança comenci a estar seca.
I s´agafen les mans
els vells amants.
I recorden, com ahir,
les flors que van collir.
I s´agafen les mans
els vells amants.
Es miren i ho saben tot,
no els cal dir res, cap mot.
On els vells viuen es va aturar el temps
amb el retrat que a la pared penja.
On els vells viuen es va aturar el temps
després que es varem casar aquell diumenge.
La ràdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran
que encara sona d´hora en hora amb mandra.
I s´agafen les mans
els vells amants.
I es bressolen cada nit
com dos infants pe.
I s´agafen les mans
els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé?
Avui no et fa mal res...?»
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa
mai no ha oblidat aquesta data...
I pels carrers s´han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s´han perdut els amants
amb una flor i la seva tendressa...