Helena
Joan Manuel Serrat
Letra

Helena



Solm   355333

Solm6   355353

Som7   355363

Dom7   X35343

Fa7   131241

La#7M   X13231

Lam7/5-   5X554X

Re7/9-   X5454X

Re#   X65343

Rem7   XX0211

Re   XX0232

Dom7/La#   6X5343

Do9/5-   X32032





Esta canción es muuuuuyyyyy difícil de tocar;

sólo para valientes.

Cualquier duda o correción, escríbanme.



Introducción y línea sobre la que se dicen

los primeros versos. Cuando se llega

al final de la línea, se empieza de nuevo.



---------------- 6 ----- 5 ------ 3 ------ 1 -----

-------- 3 ------------------------------- 1 -----

------------------------------------------ 2 -----

---------------- 5 ----- 3 ------ 1 ------ 0 -----

--------------------------------------------------

- 3 ----------------------------------------------







Fa dies que abocat al balcó

he perdut el jornal

xerrant amb un pardal

més avorrit que jo.





O mirant com s´esfulla un alzinar

olorant romaní. Com tornen a florir

                           

i es tornen a esfullar.



                 

   Fa dies que no sé quants dies fa.

-       -              

   Fa dies que m´estic dient... demá



i espero... i espero.



Vivint amb res.

Treballant per no res

i un dia com si res

morir-me de no res.

Adéu siau. Mercès.



Al fons d´un bar

fotent-me un perfumat

per escalfar-me el cor

mentre arriba la mort

a jugar al subastat.





Fa dies que no sé quants dies fa.

Fa dies que m´estic dient... demà

i espero... i espero... i espero...







RIFF PARA LA 2da. PARTE:

Línea sobre la que se dicen

los siguientes versos. Cuando se llega

al final de la línea, se empieza de nuevo,

y se repite, y se repite…





------- 3 ----------- 1 ------------

------- 3 ----------- 1 ------------

------- 3 ----------- 2 ------------

------- 5 ---- 0 ---- 0 ---- 0 -----

------- 5 --------------------------

- 3 --- 3 --------------------------

      ()        ()





         

  Abocat al balcó

     

espero.

           

  Despullant l´horitzó

     

espero.

          

   Espero per Nadal

                 

i per la Magdalena

                            

pel dia i per la nit que torni Helena

                       

que toooooooorni Helena...







                                 

i és que quan passa pel meu carrer

                      

fins el geranis li cluquen l´ull.

                    

L´aire es fa tebi amb el seu alè

                    

i les llambordes miren amunt

             

sa pell morena.

               

Quan passa Heleeeeeena.

                      

Quan ella mira saps que la font

            Dom7/La     

quan ella vooooooooool, la dóna.

                             

Quan ella plora, saps què és el dol.

                          

Quan ella calla, tot jo tremolo.

                           

Quan ella estima, l´amor pren vol...

                          

I entre teulades es gronxa el sol

                         

i els passarells dels fils de la llum



                  

miren gelosos com riu i es mou.

                      

Color d´espera llarga i perfum

                 

de lluna plena

                   

la meva Helena.

               

   La meva Helena...       però...

       

Fa dies que

             

l´estar dret em fa mal

                             

el reuma em trenca els dits

                      -    

i ha fugit el darrer pardal.