(x4)
La nostra història són les cases de fantasmes
Que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya
El nostre rostre és una història inacabada
D uns amants que pretenien compartir la seua historia
La nostra por és una sala d hospital
Les retallades decidint la teua sort
Els nostre rostre és una història inacabada
D uns amants que pretenien compartir el seu amor
La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada
Que arrastrem i suportem amb elegància
El nostre límit és una arma carregada
Que ens apunta per l espatlla retallant-nos l esperança
La nostra pena és una pena d esperar
Pels detinguts d aquella vaga general
El nostre límit és una arma carregada
Que ens apunta per l espatlla i amenaça en disparar
[TORNADA]
I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
Els nostre llavis es clivellen solitaris com les terres
Arrassades per l oblid i la sequera
La nostra espera són les nits que no dormíem
Esperant en la penombra el naixement d alguna estrella
La nostra por és una escola sense cor
les retallades decidint la teua sort
La nostra espera són les nits que no dormíem
Esperant en la penombra el naixement d un altre món
Les nostres hores s alimenten de la ràbia
Que habitem a les vesprades de la misèria compartida
La nostra força beu de l aigua de l aixeta,
de l extensa polseguera que dissipa la mentida
El nostre joc és una xarxa d unitat
que protegeix a les persones que estimem
La nostra força beu de l aigua de l aixeta
de l extensa polsegurea que rebenta pels carrers
[TORNADA]
I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
Senzillament...
[INSTRUMENTAL]
(x3)
(x2)
(x2)
I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi
Senzillament, senzillament...
El món és una bomba,
Que sempre porte dins,
l afine amb les idees,
El cap, el cos, els dits
La nostra història són les cases de fantasmes
Que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya
(El cor és una bomba)
El nostre rostre és una història inacabada
D uns amants que pretenien compartir la seua historia
(Que sempre porte dins)
La nostra pena és una pena d esperar
La nostra pena és una pena d esperar
(L afine amb les idees)
És una pena d esperar
És una pena d esperar
(El cap, el cos, els dits)
