Ella Cus
La Iaia
Letra

Celleta 7



                               

    I des del seu silló del menjador,

                              

sota el finestral, agafa un didal.



                               

Damunt dels genolls, la roba li cau

                                     

avall fins els mitjons... I passa el fil,



                              

i en silenci cus, amaga els forats,

                                      

de tants anys estripats. I no es nota res



                           

dins d aquell pis, tan endreçat;

                   

tot està tan ben brodat.



                                          

I ella fa, ella fa, com si res no hagués passat.

                                        

Ella no es queixarà mai. Ella creu, ella seu,

                                      

ella no diu ni piu, ella riu, ella somriu.

                                        

I dins l habitació, no ho sap ningú, però



 un jersei,  un jersei

                     

tot ell de color vermell, de ganxet petitet,

                   

amb una ratlla de verd i un botó a cada puny,

                       

per si fa fred o pel juny, i el guarda embolicat,

                  

en secret i ben tapat. I a dins d un regal

                      

surt el jersei per Nadal, "és per tu, és per tu",

                           

diu "prova l potser et va just". No sap si t agradarà.

                   

Potser mai te l veurà.

                

Demà ja no hi serà.