Dansa del sabre

  Quan escoltàvem per la ràdio

el vot de la investidura,

amb tricorni i metralleta

treu el cap la Dictadura

i ens quedem esparverats… Garratibats!

Quin cobriment que va agafar-nos!

Quin espant i quin canguelo

quan la veu enrogallada

va cridar: “¡Todos al suelo!”

començant a disparar- Ra-ta-ta-taaa!!





  Llavors ens diuen que a València,

per ‘cabar de fer la guitza,

va la cosa adelantada

i un catxondo els hi organitza

unes falles pel Febrer! Ai, quin merder!

Ja ens veiem tots altra vegada

ballant la Dansa del Sabre,

que si algú no se’n recorda

és la dansa me´s macabra

de les que es fan i es desfan- Oh, i tant!



    

Lla-vors, quina nit! Quina nit!

Estàvem  amagats sota el llit,

   

però amb serenitat...

              

I amb el cul apre-tat!



                          

No ens  po- sés- sim pas  ner- vio-  sos!

                    

Tranquil, Jordi. Tranquil,

                              

Que és la Guàrdia Ci-vil!  Tu tranquil…

                                    

Ai, mama !  Mama ! Mama ! Mama , por!





  I se’ns donava la consigna:

demà, tots cap a la feina

“porque aquí no pasa nada”.

Segadors, no esmoleu l’eina

que podríem prendre mal …En general!

I sobretot, serenitat…





[SIN AC]

Però si guanya el del mostatxo,

valdrà més estar borratxo





i deixar-se de punyetes !

-Corre, agafa les maletes

i no paris fins a Perpinyà ! - Ja s’ho farà!





  I l’endemà, quan va arreglar-se,

quina cosa més estranya!

Fins i tot els més escèptics,

tots cridaven: “¡Viva España

y viva la Constitución! ” - Mira per on!-

            

I “Visca el Rei ! ” - Vés, quin remei ! -



[SIN AC]

I és que mai no saps

de qui carai has de refiar-te,

si será per bé o per mal,

però ben segur

                          

que mai més res no será i-gual...

I és que ja et dic jo

que viure així, amb l’ai al cor, no pot ser bo!