Tombo a la deriva, per boscos i camins
com quan encara eres viva.
Ronca un vell mussol mandrós,
prefereixen l´hora fosca, igual que jo.
Obre´m la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món impossible.
Apaga el món real i cauré dins un cilindre,
per una espiral de vidre que em porta a tu.
No em toqueu, no feu soroll, no trenqueu el meu son,
(*)
no desperteu la mort, no em feu perdre de nou.
Entra la teva enemiga,
que tan aviat com m´obre els ulls
et sega la vida.
Entra aquesta claror infernal.
Només vull tornar amb les ombres,
que m´indicaran la porta que cal trucar.
Obre´m la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món impossible.
Apaga el món real i cauré dins un cilindre,
per una espiral de vidre que no troba mai final.
Somnis, Somnis, Somnis,torneu, posseïu-me.
Somnis, Somnis, veniu a mi.
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
