Era el segle XIX
amb el nom de Joan Serra
es coneix un bandoler
per tothom en Lapera.
Li agradava la sang
i el xiprer encara recorda
tots els critsque allà han pregat:
Pietat, pietat!
-No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
-No em mateu,
us demano per ma mare!
-Reseu l'últim 'Crec en Déu'
-Pietat, pietat!
L'endemà de bon matí,
davant la verge del carme,
de genolls està pregant,
i a dos ciris encén la flama.
Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
Pietat, pietat!
Però, Joan Serra,
avui t'ha mancat la sort,
dos soldats t'han pres ben fort
i ara estàs entre barrots.
L'endemà de bon matí,
veu la forca preparada,
en Lapera dóna un crit,
és l'última pregària.
-Quan jo sigui ben mort,
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fosa,
que algú resi una pregària
davant la verge del carme
i que dos ciris tinguen flama.