Preludi
Un dia somií que era una abella
i, papallonejant per lhort del cel,
anava duna estrella a una altra estrella,
volves dor collint la dolça mel.
(bIs)*
Anava del clavell a la vidalba,
de lherba de la creu als romanins,
il·luminats per la claror de lalba
que no han vista jamai nostres matins.
Ací em somreia una gentil poncella
que, esbadellant-se, es convertia en flor,
en flor del paradís, sempre novella,
que feia cada dia nova olor.
(Bis)*
Dun misteri volava a altre misteri,
duna amor robadora a un altra amor;
com un pit se mobria lhemisferi,
deixant-me beure en lo diví tresor.
Vola que vola de la rosa al lliri,
de flor en flor seguia jo el verger,
del nèctar regalat fent lo captiri
entre càntics i música i plaer.
Fer-ne volia una rosada bresca,
per dir Preneu-ne a mos amics del món;
preneu-ne un rajolí, deixa mel fresca
de lalt verger on mes delícies són.
Mes ai, mes ai! Quan a plaer brescava,
caigut sobre la terra em despertí,
i, en comptes de la bresca que us baixava,
sols trobo les cançons que veus aquí.
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
