Quan la tristesa ja no em ve a veure deixo que el vent em porti per altres draceres Miro a la lluna, per fer-me entendre que abans de res he d’estimarme com ho feia I sé que costa m’entre el temps passa assumir cada record amb la nostàlgia I sé que costa imaginarte quan la ferida no ha tancat i encara sagna Ara hem de compendre que no es el mateix pero encara em queden forces Ara hem de saber que potser no ens trobem i això encara em destroça Ara hem de cuidarnos i que ens porti el vent a qualsevol indret del mon et recordaré per sempre més Som com dos ocells a dins a nit que creuen totes les tempestes que ja no els hi cal mirar enrere Som com dos ocells que volen alt que mai més volen tocar el terra encara que els hi plogui pedra Moltes gràcies per marxar Moltes gràcies per quedarte Moltes gràcies per ser tu per ser la llum que no s’apaga Moltes gràcies per demà Moltes gràcies per sempre Moltes gràcies per volar i no deixarme sense guerra Som com dos ocells a dins a nit que creuen totes les tempestes que ja no els hi cal mirar enrere Som com dos ocells que volen alt que mai més volen tocar el terra encara que els hi plogui pedra
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más