Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d´albades tristes
allà on la nit canta als estels
versos robats del teu somriure
Davant del mar et vas deixar
penes de sal i trist esguard
i seguint els fars dels horitzons
vas navegant perdut
perseguint el teu rumb...
Una nit més t´he navegat
enter barrancs d´albades tristes
allà on el mar escriu al far
cartes d´amor en versos lliures
A la vall blanca em vaig deixar
fermes arrels i un trist record
i sembrant la terra amb les cançons
vaig caminar perdut
perseguint el meu rumb
vaig caminar perdut...
Però aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
i collint els fruits de els cançons
hem cantat junts
al vent que assola el nostre món
hem cantat junts al vent...
Letra añadida por: //*//AnN?T@...!!! (#33.062)