Per començar diré que és el final,
fi de cansar-me de caure a terra.
Vull abraçar els errors,
i sentir-mels meus,
saber que sol puc aixecar-me
com les cançons aixequen les ànimes.
Vaig ser un bala perduda
i ara pago els plats trencats
de no quedar-me a algun llit, buscar aventures
de poble en poble, guitarra a les mans.
La teva mà amb la meva,
el pas sincronitzat i el respirar.
Els despertars a casa teva,
E
una hora més que ens fa anar tard.
Bm
No vull que ho donis tot,
només poc més que res.
Vull ser lliure estimant-me
i sent lliure estimaré.
Que no és lamor que mata
el que viu per sempre més.
Lamor que dura
odia els per sempre eternament.
Sóc arrítmic a la gent,
al seu compàs,
la seva forma dentendre la vida.
I tu,
que ara em balles tant bé
Ballarem fins que es faci de dia
jugant a curar les ferides.
No vull que ho curis tot,
només poc més que res.
Vull ser lliure estimant-me
i sent lliure estimaré.
Que no és lamor que mata
el que viu per sempre més.
Lamor que dura
odia els per sempre eternament.
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más