El camerino de la scala de milà

             

Encara recordo   l’olor del café

                   

   i aquell cigarret   apagat

                        

   cinc minuts abans    de sortir a cantar

               

   i la mare esbroncant-te.

                             

Sempre anaves disfressat d’algú,

                         

   però jo sempre et veía igual:



                      

  Ets superheroi,    ets pa-re i cantant,

                

   frágil i  ple de màgia  [BIS]





[CHORUS]



                           

I QUAN RESPIRAVES DAVANT TOTA AQUELLA GENT

   

LA MARE M’AGAFAVA DE LA MÀ.

                            

NO EM CALIEN ÀRIES, MAQUILLATGES NI CAP DUET

                                   

PER VEURE QUE TU A CASA ERES IGUAL.





                 

I és clar: s’ha acabat,

                              

però per mi tu sempre seràs especial.

      

I  ja està...

                              

Però per mi tu sempre seràs especial





I QUAN SALUDAVES DAVANT TOTA AQUELLA GENT

LA MARE M’AGAFAVA DE LA MÀ, etc.





                 

I és clar: s’ha acabat

                                       

Però la gent t’admira i el teló ja ha baixat.





       [REPETEIX I FADE-OUT]