La va trobar a una sala mig buida
Buscant un somni, fugint del dolor
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes
Aquella història va canviar-li el món
Va perdre-ho tot, la partida I la vida
Cada ciutat li esmicolava el cor
Només el far de sud ella es mira
Segueix la flama fins que res no es mou
I empeny el Sol tant bruna, tant forta I prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu
Et donaria amor si poguessis tornar-me'n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar
Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot Sol
Però cada cop amb un plor la perdia
La llum s'apaga quant la sort es pon
I el seu record s'estima en ciutats adormides
I somnia fins l'alba el seu far sense vida trist
Et donaria amor
Tremolant poc a poc surt del cine
Sessió de nit avui ja és l'últim día
S'endú el cartell, arriba casa I l'espia
L'habitació es transforma en un món nou
I li escriu cent mil cartes de busca I viatge
I el seu centre s'escapa perd l'ordre I la casa
I apaga el Sol tan bruna, tan feble I prohibida
S'enfonsa en les ombres, I el seu cos un somriure viu