La Fortuna

                                                 

   Hem viscut tots aquests anys compartint les nostres vides,



                                         

cada estiu tornem a dir aquest serà irrepetible.



                                       

Hem passat mil i una nits navegant a la deriva,



                                                   

quan xerrem pels descosits que el temps passa se´ns oblida.





                                             

Tu ja saps quan bufa el vent les paraules marxen soles



                                                  

i el silenci es fa present quan no hi ha ningú a la vora.



                    

I tan sols per un moment,



                                               

callem tots i veiem caure el sol rogent sobre mar blava.





                                             

    Si algun dia em vens a veure, t´explicaré “batalletes”



                                                        

com les que expliquen els avis als seus néts les nits més tendres.



                                               

I és quan lluites pel què vols, vas encara més enllà



                                     

i quan t´adones que el món és tan petit et sents més gran.







                                      

I amb una mica de fortuna volarem fins a la lluna,



                                        

reviurem aquelles nits de cançons vora del mar.



                                      

Ballarem sobre la sorra, parem el temps una estona,



                         

perquè amb tu mai es fa tard.







                        

I quan no ens tenim, ens trobem a faltar



                     

és quan estem junts que mai volem marxar.



                    

I quan menys sabem més tenim per aprendre



                       

somiem el que volem no hi ha res a perdre.







                                             

    Si algun dia em vens a veure, t´explicaré “batalletes”



                                                        

com les que expliquen els avis als seus néts les nits més tendres.



                                               

I és quan lluites pel què vols, vas encara més enllà



                                     

i quan t´adones que el món és tan petit et sents més gran.





                                      

I amb una mica de fortuna volarem fins a la lluna,



                                        

reviurem aquelles nits de cançons vora del mar.



                                      

Ballarem sobre la sorra, parem el temps una estona,



                         

perquè amb tu mai es fa tard.