Apunto Shakespeare (Acordes)

v. 1 v. 2 v. 3

   Am    F        G
Li juro pel que més estimo
        Am       F       G
que el d´avui ha estat un fet aïllat,
       Am        F      C       G  
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
   C        F       G
vostè no s´ha de preocupar.

           Am     F            G  
Que ho llegeixo ara a casa amb més calma.
     Am     F        G
Ho faré cent vegades si cal.
       Am      F     C          G
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda
    C       F        G
i demà no cauré en el parany.

       F           G
Només deixi´m un minut,
      Am    G   Dm   G         F
i entendrà perfectament el que he viscut.

    Am     F         G  
El forat del teló em permetia
   Am       F      G
espiar com entrava la gent.
     Am      F       C         G
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven.
         C        F       G
Me n´he anat al meu lloc impacient.

      Am         F        G  
I Déu meu! Vostè ha vist l´arrencada?
     Am    F         G
La platea arrapada al seient!
       Am      F       C       G
Ai, quan jo ja augurava una nit excel.lent,
      C         F      G
un actor s´ha encallat a mig fer.

     F          G
Un silenci massa llarg.
     Am  G    Dm  G       F
He mirat el text intentant-lo ajudar.
         F          G
Amb un vers he ensopegat
       Am   G   Dm  G       F
i a dins meu alguna cosa s´ha trencat.

Bb≥G
        C          F
Com pot ser? Com ho fa?
        Am           F     C   
Com un vers que porta escrit 400 anys
      F              Am    E
pot estar parlant clarament de mi?
          C        F
Qui ho sap fer? És humà?
       Am                F              ­C
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure
       F            Am    E
el que l´altra gent porta tan a dins?

    Am       F       G  
I llavors el següent que recordo
      Am      F        G
són xiulets de la gent, la remor,
         Am      F      C         G
un que al fons s´aixecava, de cop llums de sala,
      C       F      G
el prosceni escopint el teló.

    Am      F     G  
Un actor de mirada ferotge
     Am     F            G
cap a mi dient-me el nom del porc.
      Am      F       C         G
Amb el dit m´apuntava. Senyor, com cridava!
     C       F       G
El de so l´aguantava, per sort.

         F            G
Si es pogués posar al meu lloc
      Am G    Dm  G      F
entendria com se n´ha de ser de fort
              F         G
quan hi ha un vers que diu així,
    Am G   Dm  G      F
i disculpi si no sóc massa precís:

Bb≥G
       C        F
Els valents, els valents
       Am       F           C
sucumbeixen a la mort un cop només
       F                Am     E
i els covards senyor, moren constantment.
       C        F
Els valents, els valents
       Am       F           C
sucumbeixen a la mort un cop només
       F                Am     E
i els covards senyor, moren constantment.

C F Am≥G F
C F Am≥G E
C F Am≥G F
C F Am≥G E
Am