Li juro pel que més estimo
que el d´avui ha estat un fet aïllat,
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
vostè no s´ha de preocupar.
Que ho llegeixo ara a casa amb més calma.
Ho faré cent vegades si cal.
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda
i demà no cauré en el parany.
Només deixi´m un minut,
i entendrà perfectament el que he viscut.
El forat del teló em permetia
espiar com entrava la gent.
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven.
Me n´he anat al meu lloc impacient.
I Déu meu! Vostè ha vist l´arrencada?
La platea arrapada al seient!
Ai, quan jo ja augurava una nit excel.lent,
un actor s´ha encallat a mig fer.
Un silenci massa llarg.
He mirat el text intentant-lo ajudar.
Amb un vers he ensopegat
i a dins meu alguna cosa s´ha trencat.
Bb≥G
Com pot ser? Com ho fa?
Com un vers que porta escrit 400 anys
pot estar parlant clarament de mi?
Qui ho sap fer? És humà?
C
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure
el que l´altra gent porta tan a dins?
I llavors el següent que recordo
són xiulets de la gent, la remor,
un que al fons s´aixecava, de cop llums de sala,
el prosceni escopint el teló.
Un actor de mirada ferotge
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m´apuntava. Senyor, com cridava!
El de so l´aguantava, per sort.
Si es pogués posar al meu lloc
entendria com se n´ha de ser de fort
quan hi ha un vers que diu així,
i disculpi si no sóc massa precís:
Bb≥G
Els valents, els valents
sucumbeixen a la mort un cop només
i els covards senyor, moren constantment.
Els valents, els valents
sucumbeixen a la mort un cop només
i els covards senyor, moren constantment.
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más
