Correfoc (Acordes)

Cejilla al 2do traste


G
Hi ha paraules orfes de diners,
hi ha discursos buits i hi ha silencis suggerents,
C
conversacions que amaguen secrets,
hi ha birra en la taula, hi ha discusions càlides, delers.

Am
Hi ha senyors de tratge i vida allada,
       D
casa amurallada, creadors de ruïna acumulada.
G
Hi ha monstres que enganyen a la gent,
a la nostra gent, hi ha derrotes d’ultima jugada.

Tants anhels que es queden en anhels,
frustració allargada, maten l´esperança de l´obrer.
El cor en què gire la balança, el cap als quefers,
por i confiança, penes, plaers

i una batalla perduda des de temps immemorials
una ràbia irracional, un voler fer el que cal
una mà germana, un abraç sincer, el poble mana,
i canta convençut el que sent i diu:


Em D G Am
En la meua boca un correfoc, en la teua orella una verbena.
B7 Em D (G)
Si la cançó mata la pena, som emisaris de la mort. X2


Hi ha una verbena a la meua boca, i la vam fer junts,
s´està fent de dia, glops i fum.
Retardant la fi, demanen vi i volen quedar-se,
jugar, follar i revolcar-se, allà cadascú.

Que isquen al pati, que el temps dilate,
que traguen pit. Moren la llei, la norma i els estereotips.
Moren el càlcul i “cotilles parlanxins”.
Matem també a eixe fatxa que portem endins.

I una foguera que incinere, i que deixe enrere traumes
i obscuritat, que depure que allibere.
Que creme la crueltat, l’ avarícia i l´estafa,
que compartim el pà, l´aigua i les cases.

Vam cultivar un verger al desert,
t’hem descobert un oasi.
Tota una vida fugint-li al present.
De tots els focs farem brases.


En la meua boca un correfoc ... X2


G
Ni furtant-nos els somnis
C
ni cremant la trinxera
Am
ni amb la llei, ni el tricorni
D
ni amb presons ni cavernes
G
callaran a la fera. X2