Crida

                                   

Sents a dins teu una veu que sospira

                                     

et parla tremolant, contenint-se la ira



plou amb força i et cau al damunt



si no et cobreixes, no ho farà ningú

                       

primera lliçó de la teoria





Sents a dins teu una veu que sospira



et parla tremolant contenint-se la ira



un cartró barat, és el decorat



on pengen els retalls de la teua vida



tu vols pregressar, rebre el que et pertany



recorda que ser dona no és un esborrany



amplifica la teua veu



no seveixes cap home ni Déu





Quan caiga la nit sobre els camps



quan dorma tota la ciutat

            

et diré que m´encises

         

i lluitarem contra la realitat



quan caiga la nit sobre els camps



quan dorma tota la ciutat

            

et diré que et desitge

                         

i ens saltarem el camí marcat



   





Escriure cada dia una nova epopeia



ni devota concubina, ni donzella



gaudir dels moments, tenir el teu temps



a tu no t´han parit de cap costella



deixa d´esperar

arreplega el que has sembrat

         

o seràs mà d´obra barata del patriarcat



drets aconseguits, sentiments oprimits



encara queden minuts

  

per a guanyar el partit





Crida, crida crida,



ja n´hi ha prou d´alegria fingida



crida, crida, crida



ja no et creus ninguna profecia



saps que si alces el cap

tremolaran els ciments

si mires més enllà,

te soltaràs dels cordells

crida, crida, crida



si et rebel·les,

no tindran altra eixida





Quan caiga la nit sobre els camps



quan dorma tota la ciutat

            

et diré que m´encises

         

i lluitarem contra la realitat



quan caiga la nit sobre els camps



quan dorma tota la ciutat

            

et diré que et desitge

                         

i ens saltarem el camí marcat



                            

Parteixes de principis que són del passat encara no soterrats



I les mirades dels ullets que tu hem posaves



el caliu que m’anima a seguir cara dins

                          

Parteixes de la base que tot ve donat tot pressuposat



I les anades i tornades de l’autoestima



no acabaran amb la teua resina





Crida, crida crida,



ja n´hi ha prou d´alegria fingida



crida, crida, crida



ja no et creus ninguna profecia



saps que si alces el cap

tremolaran els ciments

si mires més enllà,

te soltaràs dels cordells

crida, crida, crida



si et rebel·les,

no tindran altra eixida





Quan caiga la nit sobre els camps



quan dorma tota la ciutat

            

et diré que m´encises

         

i lluitarem contra la realitat



quan caiga la nit sobre els camps



quan dorma tota la ciutat

            

et diré que et desitge

            

i ens saltarem el camí marcat





Quan caiga la nit sobre els camps



quan dorma tota la ciutat

            

et diré que m´encises

         

i lluitarem contra la realitat



quan caiga la nit sobre els camps



quan dorma tota la ciutat

            

et diré que et desitge

                         

i ens saltarem el camí marcat