Musica naix de la rabia
Aspencat
Letra

    x4 (tota  cançó repeteix aquests acords)



                      

Vull il.luminar com un fanal

                     

i amplificar cada senyal

                                    

de la contracultura que naix des de baix i és silenciada, jo

vull fer la barricada amb l’Ovidi i Victor Jara

i trencar l’apatia creixent amb guitarres

al vent de matinada.



Vull ser l’altaveu, i desfer les cortines de fum del poder,

vull ser allò que no es veu,

l’alegria dels pobles que s’alcen valents.

Vull ser l’altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster,

vull més, m’esmole les dents…

Mandela i Allende com a referents.



                       

Un cop més, tanca els ulls imagina

            

i anem a sortir de la rutina.

Un cop més, tanca els ulls i camina,

Per les venes corre adrenalina.



               

Música naix de la ràbia,

            

sona la freqüència per

                

fugir d’aquesta gàbia.

                   

Som com un as en la baralla,

             

som com el dimoni

                     

que camina entre la flama.

x2



Soterre les penes, jo sé que avance

a base de contradiccions, a mi em mouen les passions,

el bombo i la caixa i les seues pulsions.

Vinc seguint a Gramsci, que la història no és més que una

guerra per l’hegemonia de les posicions

i en el meu camp de batalla jo tinc les cançons.



Vull ser l’altaveu, que revente la norma i el llibres d’estil,

vull ser allò que no es veu, la mare que trau endavant als seus fills.

Vull ser l’altaveu, del xiquet que somnia en un món ple d’amics,

vull ser Malcom X, tinc la paraula tremolen els rics.



                       

Un cop més, tanca els ulls imagina

            

i anem a sortir de la rutina.

Un cop més, tanca els ulls i camina,

Per les venes corre adrenalina.



               

Música naix de la ràbia,

            

sona la freqüència per

                

fugir d’aquesta gàbia.

                   

Som com un as en la baralla,

             

som com el dimoni

                     

que camina entre la flama.

x2



    x4



No és qüestió de genètica, és de simple ètica,

obrir els ulls, veure l´infern, saber que res és etern.

Acompanyat de la mètrica, de l´alfabet i aritmètica,

òmplic els fulls d´este quadern, i ho convertisc en fonètica.



Sonen les notes de ràbia, hem de sortir d´esta gàbia,

som la “tormenta” d´arena que va a convertir esta terra en Arcàdia.

Trencar barreres amb sons, canviar-ho tot amb cançons,

en este desert on no queda verd, nosaltres serem el Monzó.



               

Música naix de la ràbia,

            

sona la freqüència per

                

fugir d’aquesta gàbia.

                   

Som com un as en la baralla,

             

som com el dimoni

                     

que camina entre la flama.

x2