Letra
Ver letra con acordes
Entre el mar i els tarongers,
la fonda dels pares, pas de viatgers.
La gran de cinc germans valents
i la infància passa dolça i lentament.
Però quan la guerra ho crema tot sense pietat,
el camí que enfila al nord et portarà
el somriure dun estrany,
la calor en les seves mans,
força per començar una vida nova,
lamor per aixecar una llar.
Prenc tot el que em vas donar
per omplir el buit que has deixat,
aquella nena de Gandia sempre
→ →
macompanya en el meus cants.