Instants de complaença

Qui no ha llençat mai pedres i ha amagat la mà?

                        

Qui no ha sentit enveja o ha buscat venjança en va?



Qui no ha sabut desprendre´s del llaç d´un trist record?

                            

Molts han entrat al temple sols una quants hi han sabut trobar amor





                                                          

   De la paraula han fet, l´elogi i el retret, només una disfressa

                                                          

   Eternament buscant, entre el bé i el mal, instants de complaença







Qui no ha sentit urgència per veure resultats?

                               

Qui no ha aixafat el feble sentint-se un mateix més gran?



Qui no ha perdut els somnis entre els racons del temps?

                              

Tothom té clar l´inici, ningú sap què li espera al final





                                                          

   De la paraula han fet, l´elogi i el retret, només una disfressa

                                                          

   Eternament buscant, entre el bé i el mal, instants de complaença



    (x5)



                  

I tu,com jo, seguim buscant aquest lloc on

                      

sentir amor omplir-se d´esperança

                                

i continuar, com jo seguim buscant aquest lloc

                                      

on sentir amor omplir-se d´esperança i continuar