Que feliç era mare
Lluís Llach
Letra

 -  (x4)

        

Quan estava tot sol amb la mare

                      

a l´hivern, a la vora del foc

d´una antiga casa catalana,

                     

en un poble petit i polsós

           

que feliç era, mare

          

que feliç era jo.

             

Que feliç era, mare

           

que feliç  e - ra   jo.



I sentia bramar la tempesta,

i els pagesos fugir esverats

botzinant perquè la tramuntana

els espolsa la closa i el blat

que feliç era, mare, que feliç era jo.

Que feliç era, mare, que feliç era jo.



Quan a casa faltava una cosa,

posant-me bufanda i abric

me n´anava corrents a buscar-la

i tornava content i arrodit

que feliç era, mare, que feliç era jo.

Que feliç era, mare, que feliç era jo.



Quan estava tot sol a la cambra

i sentia els arbres cruixir

i la gent que passava esverada

m´agafava fort al coixí

que feliç era, mare, que feliç era jo.

Que feliç era, mare,

            

que feliç e -ra   jo.



         

I els ocells dormien a les branques

                     

i ja es veia el cel clarejant,

                       

m´amagava darrera d´un arbre

                  

i ho mirava tot, somniant,

           

que feliç era, mare,

          

que feliç era jo.

                

Que feliç era, mare,

          

que feliç e -ra   jo.



( -  -  

 -  -  - )