El Metec
Marina Rossell
Letra

          





Amb aquest aire de metec,



jueu errant, pastor grec,

                              

i els meus cabells als quatre vents;

                       

i aquest mirar tan indecís,



ara amargant, ara endolcit,

                      

de dies bons i de mal temps.





Potser faig pinta d’haver estat



lladre de fruites i de blats,

                         

de camps que acaricia el sol,

                                 

però és que m’hi ajec i hi faig l’amor

                             

com hi he jugat i m’hi he perdut,

                          

sense mai perdre-m’hi del tot.





Amb aquest aire de metec,



jueu errant, pastor grec,

                              

i els meus cabells als quatre vents,

                           

i aquests meus ulls descolorits,



verdosos, blaus, mig enfosquits;

                        

em faig mirall de tots aquells.



amb qui he sofert, amb qui he gaudit,



perquè el meu cor no s’ha rendit

                      

ni penedit d’anar més lluny,

                       

d’on algú diu que ens aturem

                       

si no volem anar a l’infern,

                     

cosa que mai no m’he cregut.





Amb aquest aire de metec



jueu errant, pastor grec,

                              

i els meus cabells als quatre vents,

                        

vinc a trobar-te i a sentir



com és d’immens aquest camí

                      

que encara tornaria a fer;



camí de totes les olors



del gessamí dels meus records

                      

d’Alexandria i d’Istanbul;

                   

i com voldria perdre-m’hi

                    

i enamorar-m’hi com ahir

                          

ans que se m’acluquin els ulls.



                  

I com voldria perdre-m’hi

                  

i enamorar-m’hi com ahir

                        

ans que se m’acluquin els ulls.





(Adaptació de ´Le métèque´ de Georges Moustaki)



Correccions i suggeriments:

[email protected]