Com quan vaig caminant fins el port per la vora del mar passejant.
I m´assec en el braç de les pedres i allí escolte el mar i sent el vent.
Els records, les olors d´un passat, rodejat de pe pescadors.
Que amb paciència estiraven d´un fil per trobar nous amics junt al far
cada nit.
Doncs ací comença un llarg diàleg entre peces d´un mateix conjunt.
Ací sobren negocis que amaguen tot eixe odi cap al nostre cel.
Mire enfront el sol dalt del Montgó i els ocells volant per la mar.
Al moment comença una gran calma, s´aixeca el teló,
avui n´hi ha funció.
L´espectacle convida a tothom i una brisa invisible ens conquista.
Ens banyem les vergonyes, mullem els malsons i trobem nous paisatges de front.
Doncs ací comença un llarg diàleg entre peces d´un mateix conjunt.
Ací sobren persones que amaguen tot eixe odi cap al nostre món.
Ara aprenc que tot es mou que si no actues no pot canviar.
Mira als ulls de qui no et crega, dis-li el que penses, que trie on va.X2
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más