Soledat

   

     

És la soledat la que tinc por que sone que s´emporte l´alegria

del meu cos i arrastrar-lo a un espés terreny perdut.

   

La tristor que em deixe arraconat per sempre

que el meu cos quede enterrat en un adéu.



   

Contarem que una nit entre badalls a la falda d’una duna ens vam trobar,

   

i ens creurem que els estels ens van parlar, faig memòria,

quina nit més delirant!

 

   

Avui et deixe a tu canviar la meva història,

esperar-me uns minuts plantada meditant.

   

Prompte marxarem, serem dos ments inquietes,

l´aventura compartida ens obri els ulls. TORNADA...



    X2 TORNADA...



   

Tornarem a quedar-nos tumbadets, esperant que cel ens faça una senyal.

   

Començar, encarats, mirant-nos de front, trenca el rellotge!

Que ara ací estem sols els dos.