Affaire Sofia
Els Amics de les arts
Letra

                      

Una parella lingüística,

                     

una oportunitat

                           

d’enterrar l’affaire Patrícia,

                   

fer dissabte emocional.



                        

Una estona en cada idioma,

                     

trenar una conversació,

                       

jo t’ensenyo, tu m’ensenyes

                  

i ens ensenyem tots dos.





                    

Ella era nascuda a Grècia,

                        

bressol de grans pensadors.

                     

De Parmènides a Sòcrates,

                 

d’Aristòtil a Plató.

                  

I jo que desconeixia

                           

tots aquells senyors estranys,

                        

me’ls imaginava amb barba

                        

i fotent gestos molt grans.





Vaig provar d’impressionar la

fent un Google d’amagat:

“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.

Cap dels tres li van sonar.



Tot mostrant me l’erotisme

potencial del català,

va dir: “Joan, vull que m’ensenyis

a millorar el pronunciar”.





i Si haguessis vist com reia

intentant dir cotó fluix,

hagués dit “Despertaferro!”

l’almogàver que hi ha en tu.

Amic meu, si mai t’hi trobes

no t’ho pensis ni un segon

i que la filosofia

ens ensenyi a veure el món.



(    x3  )



                         

Em va preguntar en què creia

                      

mentre s’empassava el fum

                        

i entrant a una indie disco

                             

vaig citar, es veu, un tal Hume:



                           

“Només crec en el que veig jo

                    

i només us veig a vós”.

                          

(Quan començo amb formalismes

                      

és senyal que estic nerviós).





Va dir: “La teva oratòria

deixa molt a desitjar.

Sovint val més un silenci.

Sovint val més actuar”.



I entomant aquella màxima

amb el màxim de dignitat,

jo vaig collir l’ego de terra

i ella es va posar a ballar.







            

I com ballava!

            

Que tot de cop,

                     

el cercle es quadrava.

           

I quan Song2

            

de Blur sonava,

         

xiuxiuejant

                 

d’Epicur em parlava.





Mentre pujàvem l’escala

del seu pis, va deixar anar:

"Ara tu tries la trama,

tot flueix, deixa’t portar”.



I vaig dir: “Fem de viure una festa,

fem ho abans de fer nos grans

que demà serà impossible,

que demà ja serà tard”.





I per un cop les paraules,

l’exacta combinació,

van esdevenir alquímia,

van dissoldre la raó.

Vaig descartar tots els dubtes

plenament il·luminat

quan li vaig veure tots els prismes:

bé, bellesa i veritat.





I amb Schopenhauer

vam acabar en un afterhour.

I tot parlant de Schopenhauer

vam acabar en un afterhour.



final

                      

Un petó, ja era de dia,

                    

en un carreró del Born,

                          

feliçment, tot condemnant nos

                       ()

a buscar l’etern retorn.