Passà la frontera al maleter
D'un mercedes verd I atrotinat,
La primera nit en un caixer,
La següent sota el pont de la ciutat.
La tercera pensà amb el camí fet,
I la quarta somià en com desfe'l;
Mentre remugaven els budells
Llamps I trons feien baixar el cel.
La nit empara els cecs
I les tempestes els lladres,
No hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
Aprengué, el calavera,
A saltar parets I a obrir candaus.
La cinquena nit també plogué,
L'adrenalina prou té el seu encant.
El seu sisè camí no se n'estigué
I perdé la por del debutant.
La setena nit es va confiar
I en sortir, arraulit I panteixant,
Davant la reixa humida d'aquell forn de pa,
Dos gendarmes I el blau llampegant.
La nit empara els cecs
I les tempestes els lladres,
No hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
Aprengué, el calavera,
A saltar parets I a obrir candaus.
Entrà a comissaria emmanillat,
Remugant dins un cotxe cel·lular.
La primera nit no va dormir re,
I el vespre següent ja era al carrer.
La nit empara els cecs
I les tempestes els lladres,
No hi ha pany si és prou l'afany.
I d'aquesta manera
Va fent el calavera,
Saltant parets I obrint candaus.
Aún no hay comentarios,
¡escribe el primero!Para hacer una pregunta o dejar un comentario sobre esta canción, debes estar LOGUEADO
Usamos cookies. Leer más