El teu nom

                        



                                                          

Por, de caure al teu costat i sentir que és buit l´espai davant teu.



                                          

Por, de no poder ser millor que la pitjor soledat d´un desert.

                              

Les angoixes em duran el millor dels teus amors

                   

i potser, en algun tros de mi,



                 

podré reconèixer el teu nom.



                                

Allunyat, recordat, on comença el misteri.



                                        

Amagat, oblidat, he robat en silenci el teu nom.



                                             

Por, de veure´m sol, tot sol, però tan mal acompanyat per mi mateix.

                                          

Por, de bategar tan lentament, d´aturar-me per un moment.

                          

Les angoixes tornaran amb totes les meves pors,

                   

però potser, en algun tros de mi,

                 

podré reconèixer el teu nom.





                                

Allunyat, recordat, on comença el misteri.



                                        

Amagat, oblidat, he robat en silenci el teu nom.