Potser caldrà oblidar-ho tot per tornar a començar
Les estones viscudes són reflexes del passat
El temps ens dóna la raó a tots aquells que mai
van creure en la derrota i no van abandonar.
Arribarà algún dia, començarem a envellir,
Però ho farem amb el puny enlaire, enfrontant el nostre destí.
Només crec en nosaltres, el que hem fet, el que hem escrit,
Que el temps passa de pressa, però les paraules no tenen fi.
Hem estat a dalt de tot i hem tornat a baixar,
Des del primer dia hem rigut i hem plorat,
N hem passat de totes i això encara no ha acabat.
Tot el que hem fet mai caurà en l oblit.
Per més que ho intentin ningú ens mourà d aquí.
Potser caldrà oblidar-ho tot per tornar-ho a intentar,
Les hores passades ja mai tornaran.
He passat per tot arreu sense poder descansar,
Per camins i dreceres, sense saber on hem anat.
Però si algun dia creus que ja hem arribat,
No deixis que t enganyin, que això no és veritat.
No hi ha terra promesa, no existeix el paradís,
Només la nostra terra, la que tu i jo hem compartit.
Hem estat a dalt de tot i hem tornat a baixar,
Des del primer dia hem rigut i hem plorat,
N hem passat de totes i això encara no ha acabat.
Tot el que hem fet mai caurà en l oblit.
Per més que ho intentin ningú ens mourà d aquí.
