Captatio Benevolentiae (Acordes)

A MI Em sona millor així, posant la celleta al 3r trast:


RE - SIm - SOL - LA - LA7    x2


RE
Provem d´encaixar en escenes boniques,
SIm
En ports de diumenge farcits de gavines,
SOL
En grans sobretaules on els avis canten,
LA                   LA7
En nits vora el foc abraçats a una manta.
RE
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
SIm
Els que ballen I ballen fins que els músics parin
SOL
I irrompre arrogants lluint les millors gales
LA                       LA7
En discos amb dones amb feines estables



SOL                 RE
I a vegades ens en sortim,
SOL                 RE
I a vegades ens en sortim
SIm                     LA                SOL                 RE
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
SIm                     LA                 SOL                  RE
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.



RE
Busquem quedar bé en el retaule magnífic
SIm
dels que van pel món amb posat monolític
SOL
i afronten la vida mirant-la a la cara
LA                           LA7
i un dia, contents, compren flors a sa mare.
RE
Intentem trampejar per ser persones dignes,
SIm
el pare modèlic que volen les filles,
SOL
el de la veu greu, el de la mà forta,
LA                         LA7
que paga un vermut i que arregla una porta.
RE
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
SIm
i dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre
SOL
havent enllestit un gran epitafi
LA                         LA7
que arranqui somriures a tots els que passin.



SOL                 RE
I a vegades ens en sortim,
SOL                 RE
I a vegades ens en sortim
SIm                     LA                SOL                 RE
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
SIm                     LA                 SOL                  RE
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.



RE - SIm - SOL - LA - LA7    x2



SOL                 RE
I a vegades ens en sortim,
SOL                 RE
I a vegades ens en sortim
SIm                     LA                SOL                 RE
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
SIm                     LA
I, a vegades, se´ns baixa la verge i
SOL                  RE
de sobte ens revela que ens en sortim.


SIm                          LA                SOL
I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa
             RE
capgira allò que crèiem lògic,
SIm
tot fent evident,
LA
que per un moment,
SOL        RE
ens en sortim.