Benvolgut (Acordes)

v. 1 v. 2

RE
Benvolgut, permet-me suposar
                                                       LA
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
                     SOL                RE
més o menys, així com jo, estàs assabentat
                   SIm                     LA
de la meva existència, de les coses que faig.


                       RE
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
                                               LA
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
                      SOL                    RE
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
               SIm                               LA
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.


                              RE
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
                                                           LA
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
                      SOL                    RE
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
                      SIm                    LA
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:


       SOL             LA       RE       SOL           LA           RE
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d´una ciutat.
           LA                                 SOL              RE
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
      SIm        SOL                LA
I sentiu l´eternitat al vostre davant!
     SIm                SOL             LA             RE
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.


RE
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
                                                    LA
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
                       SOL                        RE
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
                       SIm                    LA
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.


                               RE
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
                                                        LA
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
                        SOL                       RE
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
                        SIm                      LA
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.



                   RE
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
                                      LA
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
                       SOL                       RE
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
                      SIm                          LA
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.


         SOL                  LA                 RE
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
        SOL           LA               RE
el meu amor, la meva sort, les meves mans
         LA                       SOL         RE
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
       SIm              SOL             LA
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
       SIm                    SOL             LA                RE
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo que estava esperant.


                     RE
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
                                       LA
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
                       SOL                        RE
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
                      SIm                        LA
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!


                   RE
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
                                      LA
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
                      SOL                              RE
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
                     SIm                   LA
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.


                                            SOL
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell i,
      LA                        RE
pas a pas, ja estaràs tan lluny
        SOL                             LA               RE
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
         LA                              SOL           RE
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.


        SIm                SOL          LA
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
        SIm                     SOL
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
                  LA                RE
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
               SIm      LA               RE
Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant”.