BBVA (Acordes)

v. 1 v. 2

A   E   A

A                                 E
Som a la carretera de Manresa a Berga
      A                            E
en un cotxe resplendent que corre massa.
       A            B     G#m           C#m
Han trobat a la guantera algun CD acceptable;
    D               B                        E
és dimecres, de matinada, i els dos fugitius canten.

A   E   A

A                              E
Creuen per Molló i en una clariana
       A                               E
ell l´abraça com un nen i s´adorm a l´acte.
    A                  B          G#m            C#m
El sol va encenent el bosc i ella lluita amb les imatges:
       D               B                      E
Un caixer fent-se el valent, un revòlver disparant-se.

A   E   A

A                                       E
Compren la moto a un pagès pel preu de quatre
      A                       E
i acceleren entre vinyes solitàries.
      A           B         G#m         C#m
Al semàfor d´Estagel els saluden uns gendarmes,
            D              B                          E
però a la ràdio no diuen res, no s´està seguint cap rastre.

A                                    E
Ell s´afaita el cap, ella es posa morena.
     A                                E
Els dies passen lents, a la tarda passegen.
      A         B            G#m           C#m
Ell juga a frontó amb un empresari en hores baixes,
     D                 B                        E
ella es tanca al bungalou i a la nit fingeix es.

    A                                      E
Que bo és sortir al carrer, que et toqui l´aire!
     A                    E
Són dos enamorats tan adorables!
     A           B          G#m         C#m
Ell parla del futur i es projecta sense xarxa
          D             B                   E
i el paradís comença en una pizzeria de Lausana.

A
I quin riure els noms dels passaports, ell els
E
diu en veu alta.
A                              E
Potser semblarà més francès, diu, traient-se la barba!.
      A                 B       G#m          C#m
Ella respon com pot i plora rere la porta tancada:
       D               B                  E
«Així no podré, amor meu, no a costa dels altres».


E  A   B    E
Naranara......

E  A   B    E
Naranara......

A                                        E
I, en fi, ell ha passat el trajecte a coberta,

A                                        E
ja veu el blau marí de la terra promesa,
         A          B              G#m               C#m
però per ella no patiu, que al calabós hi ha trobat calma:
       D         B                         E
S´ha fet a la foscor i ha posat nom a les rates.

         A          B                E
I ha trobat un nom bonic per a cada rata.


E  A   B    E
Naranara......

E  A   B    E
Naranara......