Canvi de Paradigma

       SOL      DO                RE          MIm
Amb el canvi de paradigma vaig haver-me d’excusar,
        SOL             DO                RE MIm
vaig sortir al carrer i vaig córrer cap a casa
       SOL          DO            RE           MIm
per buidar tots els calaixos, regirar tots els papers,
        SOL     DO                 RE MIm
fer-ne una muntanya i veure com cremaven.

          SOL     DO
Va ser eficaç, el foc,
RE      MIm
  tonificant,
          SOL     DO
va ser eficaç, el foc
RE      MIm
  de flames plenes
   SOL         DO               RE    MIm
de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir,
   SOL         DO               RE    MIm
de les bestieses que tu i jo havíem arribat...

SOL  DO RE MIm
A dir,
i es propagaven a l’horitzó,
A dir,
i educaven l’interlocutor,
A dir,
sempre més il·lustrats que els demés,
A dir,
i pagaven molt bé a final de mes.
Amb el canvi de paradigma preferia els segons plans,
ja no estava mai segur del que pensava.
M’agradava estar-me al pati amb la ràdio remugant
sobre la remor d’estàtues derrocades.
Sobre aquella remor
damunt d’aquell bell cant
sobre aquella remor
d’estàtues plena
de les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir,
de les bestieses que tu i jo havíem arribat...
A dir,
i es propagaven a l’horitzó,
A dir,
i educaven l’interlocutor,
A dir,
sempre més il·lustrats que els demés,
A dir,
i pagaven molt bé a final de mes.
Amb el canvi de paradigma van haver-me d’enterrar
en aquest ermot, amb cap nom a la placa.
T’agraeixo les flors blanques i el discurs al funeral,
sé que feia temps que ja no em respectaves.
I fan bonic, les flors
amb negres draps penjant
i darrere uns amics
que recordaven
les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.
Les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir.