Amb un ram de clamídies

Dm       F
Gm       C

F
Quan al club ja tancaven
Dm
el senyor seguia atent,
Gm
amb un ram de clamídies
C
la mirava entre la gent.

F
Quan va anar a recollir-lo
Dm
amb el cotxe a l’aeroport
Gm
amb un ram de clamídies
C
ell la va abraçar molt fort.

F
I el matí del casori
Dm
la germana, quin consol,
Gm
quan el ram de clamídies
C
va poder enxampar al vol!

Dm                                  F
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
Gm                                          C
és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra...

F
I que dolços els dies
Dm
quan als ulls no els calen mots
Gm
i un perfum de clamídia
C
sembla embriagar-ho tot...

F
Però que amarga la tarda
Dm
i que intensa la pudor
Gm
d’aquell ram de clamídies
C
d’ella demanant perdó!

F
Ara tota una vida
Dm
resta en un traster llogat
Gm
on els rams de clamídies
C
es panseixen, oblidats.

Dm                                  F
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
Gm                                        C
és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra...

Dm       F
Gm       C  (x2)

   F
Diu que ell és per la zona,
que els dies de sol camina
   Dm
fins que els peus fan mal o fins que
un ja no sent el món com gira.
   Gm
I que, guardant certa aparença
d’ordre dins el caos, s’entrega
   C
a una feina que queda molt bé dir que tens a les festes.

   F
Diu que fa un parell de dies
el rumor es confirmava
   Dm
i ella va tornar a ser vista,
digna, travessant la plaça.
   Gm
Que l’alcalde va esverar-se,
donya Elvira persignar-se,
   C
i nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres.

Dm                                  F
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
Gm                                            C
és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra...
                                              F
Nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres.