La Serotonina (Acordes)

v. 1 v. 2 v. 3 v. 4

E|-----------------------------------------------|
B|-----------------------------------------------|
G|-----------------------------------------------|
D|-----------------5-3--------------------------|
A|----3----3--6-------6-----------3-----------|
E|---------------------------3--6---------------|

Cm                                      G#     A#
Em va pujar la febre l’altre dia
                                 Gm                D#
i van trucar a uns doctors especialitzats
                                       G#  Gm
en extreure la pedra de la bogeria,
                                       G#     Gm
en fer brollar la font de la felicitat.

Cm                                    G#      A#
I va venir un malson mentre m’adormien,
                                   Gm               D#
va dir “sóc teu, tu ets meu, no t’escaparàs”.
                                                          G#     Gm
Vaig dir “molt bé, malson, però els malsons què somien?”.
                                              G#        
No puc dir que es quedés gaire impressionat…

                 G#             Cm
Després recordo, en despertar-me,
              D#                A#
la llum incandescent d’un flaix
               G#               Cm
i, prenent nota del gran miracle,
              D#             A#
científics ianquis i cubans.

I em puja la serotonina,
D#                 Cm
em puja la serotonina
G#                  A#
(em puja la serotonina),
D#                  Cm
com la marea quan arriba
G#                        A#
(als peus cansats de tot el dia),
com una nena que s’enfila
(a un arbre ple de mandarines),
em puja la serotonina
(ai, em puja la serotonina).

Se’m va apropar un amor, un que jo tenia,
va preguntar “xicot, què et va passar?”.
Vaig dir “no t’ho creuràs, una tonteria,
tenia una pedra dins del cap”.
Se’m va apropar un futur que construïem,
vaig dir “cabró, que bé que ens ho hauríem passat”.
Va contestar “gent millor que tu em volia”,
no puc negar que el futur digués la veritat…

La bona nova ja s’escampava
més enllà dels regnes cristians,
ja s’estripaven llibres d’Història
que havien quedat desfasats.

I em puja la serotonina,
em puja la serotonina
(em puja la serotonina),
com la marea quan arriba
(als peus cansats de tot el dia),
com una nena que s’enfila
(a un arbre ple de mandarines),
em puja la serotonina
(ai, em puja la serotonina),
com el preu de la gasolina
(em puja la serotonina),
com les balenes quan respiren
(em puja la serotonina),
és una fràgil trapezista
(em puja la serotonina),
és una intrèpida alpinista
(em puja la serotonina).
Mami mira amunt, mami mira amunt (que hi ha un satèl·lit que ens espia),
és King Kong a l’Empire State
(és un còndor que segresta un nen),
les velles es xapen de riure
(i enganxa més que l’heroïna),
em puja la serotonina
(ai, em puja la serotonina).