La bola de cristall

RE
Mira,
               SOL       LA       RE
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
               SOL       LA       RE
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
               SOL       LA       SOL
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan tranquil.la.
    MIm7                 LA       RE
I ens crido: “Treu-te la disfressa i revela qui ets!
    SOL              LA           RE
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent”.

RE
Mira,
               SOL       LA       RE
tot ha anat segons el pla, quin exemple d’harmonia,
                        SOL   LA              RE
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
               SOL               LA       SOL
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d’aforismes.
    MIm7                 LA       RE
I ens crido: ”Observant-vos les mans, us he vist el truc!
    SOL              LA           RE
No sou realment la vida que ens hem perdut”.

RE
Mira,
               SOL       LA       RE
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
               SOL       LA       RE
hi som tots, sí, però fixa’t bé, com et miro, com em mires.
                      SOL       LA       SOL
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
    MIm7                 LA       RE
I ens crido: “Això és lamentable teatre amateur!
      SOL             LA           RE
I no la vida que se’ns escapa a cada moment”.

RE
Mira
                   SOL       LA       RE
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
               SOL       LA       RE
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
                   SOL       LA       SOL
“Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves?”
    MIm7                 LA       RE
I ens crido: “Ja sé de què aneu i he perdut l’interès!
      SOL             LA           RE
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix”